Esteu aquí

L’alumnat de religió de l’Espriu puja a Sant Miquel

Encara que se'ns va fer curta, li vam treure tot el profit, i ens va fer un dia preciós. Volíem entendre com és un dia viscut com a cristià, així és que,després d'encomanar-nos Déu, vam posar-nos a caminar.

Un pelegrinatge és com la vida mateixa, hi ha moments més còmodes i altres de més costeruts, moments de molta gresca i altres de silenci. Després de deixar enrere un munt d'esglésies (sant Feliu, sant Nicolau, sant Pere Galligants, el monestir benedictí de sant Daniel) fem una paradeta al pessebre de ca l'Angelina, al costat d'un pou artesià, i resem una miqueta.

Tornem a fer camí de seguida, al so de merles i rossinyols, i ens enfilem muntanya amunt. A can Mistaire tornem a parar, per veure com vivien aquells carboners de temps reculats, i el forn on feien el pa.

Arribem a sant Miquel. No és un bonic castell, són les restes de l'església medieval dedicada a l'Arcàngel, enganxada a la torre de telegrafia òptica. Però les vistes són fabuloses (Montseny, Pirineus nevats, i per l'altra banda el mar).