Esteu aquí

Esquiada 2016

ESQUIADA                                                                                                                  Marc Duran

El passat 10 de febrer, una sèrie d’alumnes de l’Institut Salvador Espriu vam poder embarcar-nos en una excursió de tres dies a la frontera francesa destinada a la iniciació o millora de les nostres qualitats esquiant o fent snowboard.

Ens vam reunir a les 5:30 davant de l’institut i, tot i que les nostres cares deien el contrari, tots teníem unes ganes monumentals d’emprendre aquell viatge. Desprès d’unes dues hores i poc més de trajecte en autocar, vam arribar a Queixans, el que seria el nostre poble durant aquells dies. Seguidament, se’ns va presentar el càmping on dormiríem i a una acollidora sala d’aquest vam poder descarregar tot l’equipatge de l’autocar.

Un cop vam acabar ens vam dirigir a recollir el nostre material d’esport pertinent (ja fos d’esquí o de snowboard) i vam anar rodats fins la pista d’esquí de Font-Romeu, situada als Pirineus Francesos. Desprès de certes hores d’esport, cap a les 18:00 vam tornar cap al càmping on ens esperaven els nostres bungalows.

No hi ha res millor que una habitació amb calefacció desprès d’un dia tan fred com ho va ser el primer, i estic segur de que tothom, fins i tot els professors, van agrair la confortabilitat dels bungalows. Un cop tots ens vam dutxar e instal·lar, vam poder prendre l’esperat sopar. Puc assegurar que desprès d’un dia tan cansat, qualsevol cosa que m’haguessin posat al plat m’hauria encantat.

El dia següent vam aixecar-nos mandrosos a les 7:30 per anar a esmorzar. Totes les energies que esperàvem recuperar amb la son s’havien esfumat, de manera que a la que vam arribar a pistes el cansament va vèncer a les nostres ganes de millorar a l’esport que vam escollir. Tot i això la majoria vam fer un esforç per gaudir al màxim les classes d’esquí o snowboard i vam acabar amb més energia que amb la que vam arribar.

I això va ser bo, ja que abans de tornar als bungalows vam fer una parada per passejar per Puigcerdà. Allà ens vam poder subministrar d’aliments per la nit i també vam gaudir del fabulós llac que hi descansa.

Al vespre, just al acabar el sopar, els professors ens van sorprendre amb uns tornejos de ping-pong i futbolí que, tot i que no vaig guanyar res, no van decebre a ningú

L’endemà, tot i que el sol encara no havia sortit, sabíem que aquell era l’últim dia de la excursió, així que vam exprimir fins l’última existència d’energia que quedava en el nostre cos per fer de les pistes dels Angles la millor de les experiències que havíem tingut mai practicant aquells esports. El mal temps no va ser un impediment per la majoria de nosaltres ja que, tot i que no hi vam estar molta estona, recordem aquest dia com el millor en quant a pistes.

La tornada, entre xerrameques i dormilegues, va passar volant i, quan ens vam donar compte, tornàvem a estar on dos dies abans, però aquest cop carregant, apart de motxilles, molts records i experiències que mai oblidarem.